5 de gener 2019
Sóc jo? És aquest el meu cos? Per què sóc així? Per què
sóc una noia? Per què visc amb aquesta família? Per què visc a Castelló?
Aquestes preguntes algun cop me les he qüestionat a mi
mateixa, però no sé respondre’m. Són frases, paraules, lletres amb un
significat increïble per a mi. Abans de continuar, em presentaré.
Hola, em dic Martina, tinc 13 anys i sóc una maniàtica de
les qüestions de la vida, del perquè dels éssers humans... Ara mateix em
dirigeixo a l’ institut, “a fer funcionar el cervell”. Odio l’ institut però, a
la vegada m’encanta, especialment l’hora de llegir, allà em puc submergir al
meu món de fantasia narrada per escriptors esplèndids.
Fa uns dies, la professora de català va demanar de deures
per l’endemà una redacció lliure, uff encara no m’he decidit. Tinc algunes
idees com redactar una història d’un atac zombi al meu poble o un conte d’amor...però,
cap d’aquestes dues opcions em convenç. D’aquí a una estona em dirigiré a la
classe de filosofia, espero que avui el professor vingui puntual, ja que fa uns
dies ens va comunicar que ens explicaria una manera dinàmica d’entendre la
filosofia a partir dels sentiments.
El dia d’avui ha sigut fascinant, especialment a l’aula
d’en Josep, el professor de filosofia. Tot ha començat quan en Josep s’ha
aixecat de la cadira i s’ha pujat a la taula, llavors ens ha deixat bocabadats
amb la seva intervenció sobre els sentiments i el coneixement d’un mateix.
Aleshores, ens ha explicat el sentit de l’afectivitat, mentre que el meu cap
ple d’imaginació intentava no distreure’s. Vaig mirar al meu voltant, em vaig
adonar que era l’única alumna que estava immersa en el tema. De cop i volta,
una tempesta inesperada va diluir els meus pensaments.
Sense adonar-me’n, que a tu diari t’estic explicant una
història que pots creure o no. Això és tot per avui, crec que he intentat
conèixer i esbrinar el perquè de tot. Finalitzo aquí el diari.
