Yoriks

Hola,

Si reps aquesta carta significa que estic mort. Sí, mort. Ja sabràs que fa mesos que investigo en una nova espècie anomenada Yoriks, animals que provenen d' Etiòpia, un país governat pel dictador Yusufo. Els Yoriks són meitat humana meitat animal, tenen el pensament d'una persona i les característiques físiques d'una bèstia. La investigació està sent molt complicada ja que el govern no permet investigar, creiem que aquests animals són un poder militar de l'autòcrata. En aquests mesos solament hem arribat a la conclusió que estan formats per uns bacteris contagiosos.

Aquests bacteris són artificials, ja que tenen uns components que no estan a la natura. Pensem que han sigut fabricats al laboratori Newton a prop d' Etiòpia. Fa unes setmanes van vindre a casa uns militars dient que teníem armes de foc i era obligatori registrar tota la casa. Al final l'únic que volien en realitat era agafar tota la informació i estudis dels Yoriks. Ho van aconseguir i ara mateix hem tornat al principi de la investigació.
Ahir vaig aconseguir entrar a la casa d'en Yusufo. Vaig poder recaptar molta informació, però em sembla que vaig ser enregistrat per les càmeres. Ara mateix estic indecís, així que redacto aquesta carta perquè si morim almenys sàpigues què estava fent.
Et diré el que sé, més el que he obtingut del dictador.
1r. Els Yoriks no són éssers humans, són màquines militars que provenen del Yusufo.
2n. Estan dissenyats per destruir tota la població.
3r. Tenen un punt dèbil, els pots destruir fent una incisió amb un ganivet al clatell de 15 cm de profunditat per extreure el xip.
4t. Porten una equipació a l'última, molt innovadora: tenen visió nocturna, es poden camuflar, poden tenir aspectes diferents, es desplacen amb molta facilitat...
Així que, si reps aquesta carta estaré mort. Vull que em facis un favor: porta aquesta carta al Josep, de part meva, digues-li que el present acaba de començar.
Perdona'm per no haver estat més temps amb tu, sóc un mal marit. Però, de vegades algú s'ha de sacrificar pel bé de la humanitat.
Et trobaré a faltar.
T'estimo,
Eros RG

Sempre estic acalorat

Em diuen que seré un heroi, un salvador; però jo dic que és la meva feina. Actualment, estic en una fase complicada, però d'aquí a uns mesos podré dir orgullosament que tinc un ofici. Me'n recordo que de petit sempre em preguntaven què voldràs ser de gran; jo sempre responia el mateix. Els meus companys de la infància deien que aquest treball no era interessant, jo pensava el contrari.

Quan vaig acabar la universitat tenia moltes opcions a decidir; tanmateix jo sempre ho he tingut molt clar, més que una professió, el que faig és una manera de viure. M'agrada ajudar la gent.

Sóc bomber; apago focs i salvo vides. Em sento molt satisfet d'allò que vaig escollir quan era ben petit.

El gat amb xancletes

Fa molt de temps va néixer un gat misteriós, fort i extravagant. Era un gat tan diferent de la resta que portava xancletes en lloc de botes, també portava una caputxa de color verd i unes canelleres, concedides pel seu amo. El gat es deia Robin i li encantava capturar conills. Un dia en Robin va agafar un conill especial, en aquell moment va pensar d'entregar-li a la reina per així guanyar uns diners. Després d'haver aconseguit la seva recompensa, la reina li va demanar un últim favor sobre un drac al castell Windelfon. 
Ella explicava que li feien molta por els dracs i per això li va demanar si podia matar el drac; per la mort del drac la reina li oferia una tona d'or. L'animal va acceptar la proposta i es va dirigir cap al castell. Quan va arribar va observar que el drac era gegant i  fort. 
En Robin no volia despertar el drac per no tenir perill, però va trepitjar un cargol amb la xancleta i va fer un petit soroll, el suficient com per despertar el drac. La bèstia es va aixecar i va fer un crit de foc, que li va provocar algunes ferides al felí. En Robin va agafar la seva espasa i li va clavar directament al cor. La dama va complir la promesa i li va lliurar la tona d'or. En Robin va ser molt feliç a partir d'aquell esdeveniment.

Com sóc jo

-Em dic Roger Aribau, tinc 15 anys i sóc de Granollers. Vaig néixer el 9 d'agost del 2000 i sóc independentista. Sóc un noi molt extrovertit i tímid a la vegada, també sóc molt sociable.

-Faig waterpolo a les piscines municipals de Granollers des de 4t de primària. Jo entreno unes 14 hores setmanals i jugo un partit cada dues setmanes. Aquest any som una generació que tenim possibilitats de ser campions de Catalunya i participar en el campionat d'Espanya.

De gran vull ser programador informàtic, i especialitzar-me en programació de videojocs, perquè des de petit sempre m'han agradat tot aquest món tecnòlogic. El meu cantant preferit és un noi escocès anomenat Ed Shereen, m'agrada en especial la cançó "Thinking Out Loud". M'agrada l'estil pop, dubstep, nightcore...

La meva afició és jugar a videojocs, en especial a un anomenat League of Legend.