dissabte, 1 de juliol de 2017

Roques


Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre. En un sentit més concret, s'anomena roca a qualsevol material constituït com un agregat natural d'un o més minerals o d'altres materials, entenent per agregat, un sòlid cohesionat. Les roques són els materials dels que, de manera natural, estan fets el mantell i l'escorça terrestre, i les parts equivalents d'altres cossos planetaris semblants.


En general, es pot dir que, les roques estan formades per diverses espècies mineralògiques (roques compostes), però també existeixen roques constituïdes per un sol mineral (roques monomineralògiques). Sovint es classifiquen en quatre grups fonamentals: roques ígnies, roques metamòrfiques, roques sedimentàries i meteorits.

Les roques solen ser materials durs, però també poden ser toves, com passa en el cas de les roques argiloses o les sorres. A més, tot i que les roques poden semblar eternes des d'una perspectiva humana, estan exposades a canvis efectuats per una sèrie de processos geològics que funcionen sobre períodes molt llargs. El cicle litològic descriu una sèrie de processos d'aquest tipus, com es formen els diferents tipus de roques i com es passa d'un tipus a l'altre. Les roques ígnies es formen quan es refreda la magma a l'escorça terrestre, o quan la lava es refreda a la superfície de la Terra o el fons del mar. Les roques metamòrfiques es formen quan roques les roques existents es troben exposades a una pressió i temperatura tan elevades que es transformen, cosa que es pot produir quan col·lideixen les plaques tectòniques, per exemple. Les roques sedimentàries es formen mitjançant la diagènesi o litificació dels sediments, que al seu torn es formen mitjançant la meteorització, el transport i la deposició de roques existents.Finalment, els meteorits són roques o trossos de metall que cauen a la Terra des de l'espai.


Restauració de les pedreres:

Promoure la instal·lació de vegetació llenyosa introduïda o espontània en les motes i cordons per a la cobertura (parcial o total) de la paret rocosa de l’espadat o el talús («pantalla visual»).
La plantació s'ha de fer a la base de la paret rocosa amb una distribució d’espècies irregular i en vàries files de fondària (vegeu els esquemes de plantació). • Es recomana que les espècies enfiladisses es plantin al costat de la paret rocosa i les llenyoses una mica més allunyades. Si és possible també es recomana que es plantin enfiladisses a la capçalera (tutoritzant les seves tiges per fixar-les a la paret rocosa).

diumenge, 29 de maig de 2016

Estimat waterpolo

Estimat,
T'he de deixar.
Sé que hi ha moltes maneres més delicades o més romàntiques d'acabar una relació tan llarga.
Podria dir-te que et deixo perquè ja no m'atraus o perquè de mica en mica t'he oblidat. Però t'enganyaria, prefereixo dir la dura, sincera veritat perquè et valoro i no vull mentir i amagar els meus sentiments a tu.
Bàsicament, et deixo perquè aquesta relació ha arribat al seu límit, és a dir, quan estic amb tu el meu cos comença a tremolar i procupar-se de no fallar-te, d'estar amb tu sempre. de no enganyar-te ni tu a mi, i al final ha resultat que vull viure noves experiències, tenir noves sensacions i trobar a algú millor, però tu ets perfecte.
Aquests 6 anys al teu costat han estat meravellosos. Hem conegut tantes coses junts, hem viatjat per tota Catalunya, hem experimentat tants records bells i dolços que fa que em sigui molt difícil separar-me de tu, però la vida continua...
Encara que puguis pensar el contrari, ni les meves germanes ni el meu pare no han tingut mai res en contra teu i sempre han respectat la nostra relació.
Adèu, waterpolo.
Adèu, estimat waterpolo.
T'he de deixar ja que faig el que crec que he de fer. Mai t'oblidaré, espero que tu facis el mateix. <3









































Bellesa del meu món posseït

Hores viuré aquí,
lligat al camí
de la meva solitud.
Potser al vespre vindran, 
però només jo recordo,
la nit.

Allò que hem tingut al matí,
es perdrà en la inútil tarda.

El rellotge, ple de minuts,
diu com se'n van els anys.

Transcorren els segles i hem veig enyorant
tot allò que no tinc, i jo,sol;
no sabré comprendre,
els límits del meu cos.

divendres, 29 d’abril de 2016

Una previsió sobre el futur del jovent

En el futur esperaré un canvi en el jovent d'avui. El futur proper és una societat civilitzada. Els joves escoltaran música clàssica com Mozart i Vivaldi, d'una manera apassionada i interessada. També, tindran un gran lèxic per comunicar-se i un profund vocabulari culte i serè. Ben aviat ens oblidarem dels sorolls i les males olors del jovent actual.

Els "nous emprenedors" estudiaran pels exàmens de totes les assignatures, aprovaran el curs i seran respectuosos amb els seus companys i professors. Així mateix lliuraran totes les feines en la seva corresponent data. No cauran al "infern", tampoc no es deixaran conduir i influenciar-se per altres. Nous emprenedors sorgiran amb idees innovadores. 

Les noves tecnologies no seran un problema per al jovent. Seguiran un protocol i no podran estar més de tres hores amb el mòbil cada dia. Deixaran les estúpides incredulitats d'avui i s'expandiran les idees humanistes per rectificar els errors actuals. L'endemà no haurà crims, robatoris i altres delictes penals. Tots i totes viurem amb les mateixes igualtats davant la justícia i el món laboral. No es discriminaran el seu color de pell o origen provenen. 

Una societat neta i pura, com Déu ens va portar. 

dilluns, 14 de març de 2016

El somni d'en Job

En un dia tranquil, com qualsevol. En Job es submergí en un somni profund,llarg i tenebrós. Un somni esbojarrat.
-Bon dia, Job. Felicitats pel teu nou càrrec! -va dir una vella amiga del protagonista.
- Job president! -va dir un hom calb.
L'home, feliç com mai, es va dirigir a la seva nova feina, però pel camí es trobar a una antiga companya...
-Ui ui Job, com estàs? -va dir la ex
-Perfecte Mireia, que fas tu aqui? -va dir el protagonista.
-Job, haig de confesar-te una cosa. -va dir la Mireia.
-Quina? -va dir en Job.
-Estic enamorat de tu, he reflexionat i he observat que sense tu, la vida es fa més dura. -va dir la Mireia.
-Ara mateix no et puc respondre, estic casat amb un home; sóc gay. -va dir en Job.
La Mireia desolada va girar 45º i va marxar plorant. En canvi, en Job, confós, va girar 90º i avançar cap a la seva nova feina. Pel camí es retrobar amb un membre de la família.
-Felicitats oncle, ets el millor, espero grans avanços. -va dir el nebot.


Després d'una llarga caminada amb retrobaments familiars i coneguts, el protagonista va arribar al treball. Des de llavors va governar el Regne Filet, segons els dies anaven passant, la gent s'anava cabrejant més amb les seves decisions. 


Un dia, la població de Filet es va revelar contra ell, van anar a casa seva i el van recriminar totes les males decisions. En Job nerviós, solament va poder demanar les disculpes, però van ser insuficient. Per sort tot això va ser un somni.






dissabte, 16 de gener de 2016

Sóc jo?

5 de gener 2019

Sóc jo? És aquest el meu cos? Per què sóc així? Per què sóc una noia? Per què visc amb aquesta família? Per què visc a Castelló?

Aquestes preguntes algun cop me les he qüestionat a mi mateixa, però no sé respondre’m. Són frases, paraules, lletres amb un significat increïble per a mi. Abans de continuar, em presentaré.

Hola, em dic Martina, tinc 13 anys i sóc una maniàtica de les qüestions de la vida, del perquè dels éssers humans... Ara mateix em dirigeixo a l’ institut, “a fer funcionar el cervell”. Odio l’ institut però, a la vegada m’encanta, especialment l’hora de llegir, allà em puc submergir al meu món de fantasia narrada per escriptors esplèndids.
Fa uns dies, la professora de català va demanar de deures per l’endemà una redacció lliure, uff encara no m’he decidit. Tinc algunes idees com redactar una història d’un atac zombi al meu poble o un conte d’amor...però, cap d’aquestes dues opcions em convenç. D’aquí a una estona em dirigiré a la classe de filosofia, espero que avui el professor vingui puntual, ja que fa uns dies ens va comunicar que ens explicaria una manera dinàmica d’entendre la filosofia a partir dels sentiments.

El dia d’avui ha sigut fascinant, especialment a l’aula d’en Josep, el professor de filosofia. Tot ha començat quan en Josep s’ha aixecat de la cadira i s’ha pujat a la taula, llavors ens ha deixat bocabadats amb la seva intervenció sobre els sentiments i el coneixement d’un mateix. Aleshores, ens ha explicat el sentit de l’afectivitat, mentre que el meu cap ple d’imaginació intentava no distreure’s. Vaig mirar al meu voltant, em vaig adonar que era l’única alumna que estava immersa en el tema. De cop i volta, una tempesta inesperada va diluir els meus pensaments.

Sense adonar-me’n, que a tu diari t’estic explicant una història que pots creure o no. Això és tot per avui, crec que he intentat conèixer i esbrinar el perquè de tot. Finalitzo aquí el diari.  

dilluns, 30 de novembre de 2015

Yoriks

Hola,
Si reps aquesta carta significa que estic mort. Sí, mort. Ja sabràs que fa mesos que investigo en una nova espècie anomenada Yoriks, animals que provenen d' Etiòpia, un país governat pel dictador Yusufo. Els Yoriks són meitat humana meitat animal, tenen el pensament d'una persona i les característiques físiques d'una bèstia. La investigació està sent molt complicada ja que el govern no permet investigar, creiem que aquests animals són un poder militar de l'autòcrata. En aquests mesos solament hem arribat a la conclusió que estan formats per uns bacteris contagiosos.
Aquests bacteris són artificials, ja que tenen uns components que no estan a la natura. Pensem que han sigut fabricats al laboratori Newton a prop d' Etiòpia. Fa unes setmanes van vindre a casa uns militars dient que teníem armes de foc i era obligatori registrar tota la casa. Al final l'únic que volien en realitat era agafar tota la informació i estudis dels Yoriks. Ho van aconseguir i ara mateix hem tornat al principi de la investigació.
Ahir vaig aconseguir entrar a la casa d'en Yusufo. Vaig poder recaptar molta informació, però em sembla que vaig ser enregistrat per les càmeres. Ara mateix estic indecís, així que redacto aquesta carta perquè si morim almenys sàpigues què estava fent.
Et diré el que sé, més el que he obtingut del dictador.
1r. Els Yoriks no són éssers humans, són màquines militars que provenen del Yusufo.
2n. Estan dissenyats per destruir tota la població.
3r. Tenen un punt dèbil, els pots destruir fent una incisió amb un ganivet al clatell de 15 cm de profunditat per extreure el xip.
4t. Porten una equipació a l'última, molt innovadora: tenen visió nocturna, es poden camuflar, poden tenir aspectes diferents, es desplacen amb molta facilitat...
Així que, si reps aquesta carta estaré mort. Vull que em facis un favor: porta aquesta carta al Josep, de part meva, digues-li que el present acaba de començar.
Perdona'm per no haver estat més temps amb tu, sóc un mal marit. Però, de vegades algú s'ha de sacrificar pel bé de la humanitat.
Et trobaré a faltar.
T'estimo,
Eros RG